LA MARCA DE LA X

 Lluís Mesa i Reig
   Hi ha poques consonants tan pluriocupades com la x. Pot actuar com una fricativa palatal fricativa sorda (Xàtiva), palatal africada sorda (xiquet) o pronunciar-se com una/ks/ o /gz/. Forma part del dígraf final – ix o del tx. A més té una doble pronunciació: iscs o xeix.  Eixe fet fa que algunes voltes la seua pronúncia genere un embolic digne d’una reflexió del mestre Josep Lacreu. Tanmateix, si hui la nostra convidada d’honor resulta especial, és per la seua capacitat de ratllar i assenyalar.
   Qui no ha fet algun imprés on haja estat necessari marcar la x? Quantes vegades l’hem emprada per a ratllar un text? Jo ho he fet, encara que no m’agrada. Em recorda a tot el que significa manar o censurar. Trobe que hi ha maneres més amables de realitzar-ho.
  També cal dir que, en alguns casos, la x vol mostrar-se respectuosa i captivadora. És, per exemple, quan s’empra en la declaració de la renda a través de la campanya “X Tants” per a manifestar la preferència a favor del manteniment de l’església catòlica. En eixe cas, s’oferix una imatge amable de la religió per a guanyar-se i responsabilitzar el contribuent i la contribuent. Està molt bé però esta confessió podria manifestar-la també en altres temes. És el cas del respecte a les persones catòliques valencianoparlants per a les quals es nega la missa en la seua llengua. És fort que encara els textos litúrgics de l’AVL no siguen reconeguts. Molts capellans es mostren respectuosos amb els valors lingüístics de les minories d’altres continents per a propagar la fe i no entenen que també cal difondre-la en valencià. Per exemple, després de més de 20 anys de missa en valencià en el meu poble, encara cal explicar els rectors nous de la importància de l’ús la llengua en la missa. Si volen ser pròxims a la realitat, almenys han de tractar-la amb la consideració que té en la societat actual. Els xiquets i les xiquetes són ensenyats en valencià però no tenen l’opció de pregar en eixe idioma.
  Retornant a l’ús tòxic de la x, he de dir que em negue a marcar amb esta lletra ningú pel que és. ¿Per què mirem encara de manera diferent al votant d’un altre partit? ¿Per què marquem inconscientment als qui porten un pírcing o a la persona migrant per si són perilloses? Volem marcar i no desitgem que ens marquen.
   En definitiva, caldria llevar-li responsabilitats a la x. En la vida, és millor indicar que marcar. Hem de buscar altres signes gràfics més amables per a manifestar opcions i respectar. De segur que modificar algun ús i abús de la x ens farà persones més tolerants

L’ABRAÇADA DE LA LLETRA O

Lluís Mesa
No pensava que algun dia estimaria la vocal o. Em va costar d’escriure correctament la lletra 15 de l’abecedari. No aconseguia tancar perfectament la figura. Recorde que la mestra Elisa del Saler em posà com a deure retallar-la fins que la fera bé. En els anys de l’EGB, doncs, vaig saber que era complexa de crear. No pot tindre pics. A mi sempre me n’eixien. Eixe fet em va fer pensar. La mirí tant que, al remat, hi vaig vore dos braços fusionats, sense puntes. Formaven una intensa abraçada unida perfectament.
  El cercle és la unió de persones en un rogle, l’anell d’una parella que s’unix i també la vocal o. Realment esta és una forma condemnada a entendre’s sense cantoneres ni formes quadrangulars. Com a monitor de temps lliure, sempre he plantejat jocs de presentació amb cercles o rogles perquè els xiquets i les xiquetes es coneguen millor. He pensat que cal potenciar la figura circular i la forma de la vocal o per a retrobar-nos.
   Ara, al bell mig de la campanya electoral local, és un bon moment per a recordar que és positiu tindre present el que significa la lletra. Allà on es pensa, simbolitza l’abraçada i el pactisme per a fer una gestió més plural. Va estar viva en política, concretament en la transició, quan la cultura del pacte fou destacada. En passar, l’esperit de la o desaparegué. Primà el transfuguisme i el trencament de forces polítiques per interessos personals. Tanmateix, hem vist com esta legislatura local tot ha canviat una miqueta. Han sorgit pactes i governs plurals. Cal destacar, per exemple, el tripartit de la Nau, el quadripartit de Sagunt o la singular iniciativa de Benavites, on el popular Carlos Gil va integrar l’oposició en el govern. És fructífer, doncs, que els partits miren més enllà dels seus programes i treballen per damunt de les diferències. A més, este va estar el missatge de la ciutadania l’any 2015, cansada ja de les majories.
   Cal dir que no tot ha estat llum en el pactisme. Els bipartits no sempre són sincers. No és fàcil pactar. Puc posar-ne dos exemples diferents. A la població d’Estivella dos formacions han governat amb sinceritat i sols mirant les necessitats de la ciutadania. No ha passat el mateix al municipi de l’Horta on treballe. Un partit ha intentat gestionar àrees que corresponien a l’altre. Eixe fet demostra que la política és imprevisible.
   En definitiva, confiem que en les pròximes eleccions el valor de la lletra o estiga present. El pactisme, independentment del seu signe polític, és enriquidor. Deixem-nos  abraçar. Formem sempre una sincera o que ajude a conciliar les nostres diferències.

Sobre mateix

Atenció a MATEIX, MATEIXA, MATEIXOS, MATEIXES!

++ Evita l'ús de mateix, mateixa, mateixos, mateixes com a pronom. Canvia’l.

Opció 1:

Hui s'ha fet l'inventari. El resultat *del mateix ha sigut que no s'ha trobat a faltar res.

Hui s'ha fet l'inventari. EL RESULTAT ha sigut que no s'ha trobat a faltar res.

Opció 2: Van anar al centre per a matricular-se *en el mateix.

Van anar al centre per a matricular-s'HI.

> Ja s'ha iniciat el termini per a presentar les licitacions; la setmana que ve s'emetrà la resolució sobre *les mateixes.

 ---> Ja s'ha iniciat el termini per a presentar les licitacions; la setmana que ve s'emetrà la resolució sobre ESTES / AQUESTES.

++Propi no és mateix.

Les assignatures són difícils per la *pròpia complexitat del pla d'estudis.

---> Les assignatures són difícils per la MATEIXA complexitat del pla d'estudis.

Faran l'avaluació els *propis professors.

 ---> Faran l'avaluació els professors MATEIXOS.

++Estos també estan bé:

> Hi ha els MATEIXOS ordinadors que a la universitat.

> Ens rebrà la directora MATEIXA.

> Sempre s'ha fet el MATEIX.

El sentit correcte de propi el podeu veure en esta oració:

Viu a casa amb els seus fills PROPIS i els de la seua dona.

LES LLETRES G I J: IGUALS I DIFERENTS

Lluís Mesa
   Una de les lliçons que s’estudien en valencià està relacionada amb la diferent escriptura del so palatal africat sonor. Dit d’eixa manera, despistem a gran part de les lectores i dels lectors. Però potser si ens referim a les regles per a escriure la g o la j en una paraula ho entenguem millor. A voltes, dubtem quina cal emprar però sabem que són dos lletres per a un únic so. Una realitat que ajuda a introduir-nos en la reflexió de hui.
   Este parell de consonants formen part dels nostres llibres i suposen un exemple per a explicar el que ha d’imperar en la societat. Escrites semblen diferents però representen un fonema. És com el nostre entorn: ple de distintes maneres de viure però totes amb la mateixa essència humana. Resulta fàcil de comprendre. No obstant això, encara moltes persones ho neguen. Recorde quan vaig assistir a la manifestació de l’Orgull amb la meua filla. Una senyora em va dir: “¡Que pena de nina!”. Era com si li sabera mal que una menor com Aitana coneguera que el món està format de realitats diferents.
   Han passat molts anys de la Declaració dels Drets humans i encara ens encabotem a fer que la diferència siga motiu d’exclusió i de violència. Els integrismes religiosos continuen matant, com recentment a Ski Lanka. Fins i tot els mateixos pobles que han sigut agredits històricament, no dubten a aplicar el que han patit. Allí està l’aptitud dels jueus contra els palestins. Tenim prop també l’oblidada realitat sahrauí.
   No cal anar lluny per a comprovar les enfrontades postures de “blavers” i “catalanistes”. Dos maneres d’entendre el món/país/regne/comunitat que han actuat com si foren irreconciliables. Al remat totes dos, com les lletres j i g, representen un mateix poble o fonema. La diferència, doncs, no ha de ser excusa per a la violència. Recorde en l’any 1989 quan, com a president de falla, el meu primer acte fou anar a la processó cívica del 9 d’octubre. Ens agrediren i acabàrem en l’hospital per ser diferents.
  En definitiva, tots i totes tenim el dret a viure com som i volem ser. No es tracta de dir que respectem la diversitat sexual, racial, social o política sinó d’actuar amb respecte i normalitat. Les lletres j i g pareix que fan diferents les paraules però no és així. Al remat les pronunciem iguals. Actuem així en la vida. Per molt que ens separe, les nostres diferències mai poden ser argument per a la violència. Pensem en la j i  la g, cada vegada que visquem una discriminació. No oblidem que signifiquen un mateix fonema i tinguem en compte que este es diu: ésser humà.

Premis Apte

L’editorial Àrbena convoca els “Premis Apte” d’unitats didàctiques per a l’ensenyament del valencià en la formació de persones adultes.

Si tens una unitat didàctica que creus que funciona molt bé per a l’ensenyament del valencià, aprofita per fer-nos-la arribar i participaràs en un concurs amb altres unitats.

1.  Els “Premis Apte” tenen com a objectiu la promoció dels treballs didàctics relacionats amb l’ensenyament del valencià i premiar els més innovadors.

2.  La unitat haurà de servir per a preparar els nivells de valencià de les proves: A1/A2, B1, B2, C1 o C2.

3.   Hi haurà dos premis, el primer, dotat amb 200 €, s’adjudicarà a la unitat que l’equip editorial considere més adequada, innovadora, didàctica, completa i arredonida. El segon premi serà de 100 €.

4.  El termini de presentació finalitzarà a les 23.59 h del 21 de juliol de 2019 i s’han d’enviar a editorial@arbena.es.

5.  L’acte de lliurament dels premis s’anunciarà amb la suficient antelació i se celebrarà abans del 19 d’octubre de 2019.

6.  Les unitats didàctiques han de tindre una extensió mínima de 30 pàgines i una màxima de 40. Es presentaran en Arial 12, interlineat d’1,5 línies. Si hi ha taules es podran presentar en Arial 11 i a un espai. Es podran presentar en qualsevol dels formats de text: doc, docx, odt, pdf, etc. Es presentaran sense il·lustracions, que es podran suggerir en un document annex.

7.  L’editorial es compromet a eliminar totes les unitats didàctiques que no siguen premiades dels ordinadors on hagen estat allotjades. Per a la qual cosa contactarà amb cadascuna de les persones participants.

8.  En la unitat didàctica s’hauran de treballar els aspectes que es consideren oportuns dels continguts temàtics i comunicatius i dels continguts lingüístics del nivell escollit del Marc europeu de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar.

9.  En les activitats plantejades n’haurà d’haver, com a mínim, una de comprensió oral, una de comprensió escrita, una d’expressió i interacció orals i una d’expressió i interacció escrites.

10.  L’editorial podrà, amb l’acord posterior dels autors, editar els materials premiats i els no premiats. Els materials editats rebran els drets d’autors que s’acorden.

Paiporta, maig de 2019