SABIES QUE... ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ: EL PUNT

Continuem el repàs dels signes de puntuació amb el punt.

SABIES QUE... ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ: LA COMA (i II)

Acabem el repàs de l'ús de la coma.

SABIES QUE... ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ: LA COMA (I)

Comencem el repàs dels signes de puntuació amb la coma.

SABIES QUE... ELS BARBARISMES (i III)

Acabem amb el llistat de barbarismes.

SABIES QUE... ELS BARBARISMES (II)

Continuem amb el llistat de barbarismes.

SABIES QUE... ELS BARBARISMES (I)

Un barbarisme és un element lingüístic que no es considera assimilat a la llengua pròpia perquè en la llengua en qüestió ja existix un equivalent correcte i normatiu. Per tant, un barbarisme és un error, una incorrecció, una falta.Hui comencem a mostrar un llistat amb alguns dels barbarismes existents i la seua equivalència en valencià.

EL VALENCIANISME LINGÜÍSTIC I ELS ‘CRITERIS’ DE LA DGPLGM

Ressenya publicada en el suplement ‘Posdata’ de Levante-EMV el 10 de novembre de 2010
EL VALENCIANISMELINGÜÍSTIC I ELS ‘CRITERIS’ DE LA DGPLGM
LEO GIMÉNEZ

El llibre El valencianisme lingüístic, d’Abelard Saragossà, porta com a subtítol “Una contribució per a conéixer-lo”. Però no sols és una contribució, és també una reivindicació total i una posada en valor de la personalitat del valencià d’ara i de sempre. Una personalitat diluïda en el contingut dels Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, publicació auspiciada per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, una espècie de gramàtica reduïda, alternativa i rectificadora de les prescripcions o prioritats establides per la institució valenciana en matèria de normativa lingüística, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. 

El leitmotiv d’El valencianisme lingüístic és, en principi, una rèplica a la publicació dels mencionats Criteris, per la majoria de les solucions lingüístiques que preceptuen o prioritzen,  allunyades del valencià històric i actual, però l’autor aprofita l’ocasió per a fer unes anàlisis  fondes i clares que demostren la inconsistència d’eixos Criteris, amb sòlids raonaments i molta pedagogia. Tot des de la visió de la unitat de la llengua, però sense subordinacions al model centraliste barceloní, com es desprén, en gran part, dels Criteris, redactats pels responsables de l’esmentada DGPLGM.

El llibre que comentem porta el segell d’Àrbena, editorial que aposta pel valencianisme lingüístic identificador per a la majoria de valencians, com demostren les seues últimes publicacions: novel·les traduïdes de Blasco Ibáñez (Flor de maig i La barraca), Pren la paraula, de Josep Lacreu, la que es ressenya ací, els manuals preparatoris per als exàmens de coneixements del valencià i altres.

El valencianisme lingüístic comença amb un pròleg de Jordi Manent, destacat lingüiste català, titulat “Per un acord de país sobre el model normatiu del valencià” en què, entre altres reflexions substancioses, diu: “Així que, per desgràcia, el model lingüístic fusterià s’allunyà del valencià parlat al carrer i s’apropà al model del català estàndard de Catalunya”.

Saragossà, alhora que efectua la crítica a moltes de les solucions lingüístiques alienes a la parla valenciana, contingudes en els mencionats Criteris, descriu (i reivindica) el valor del parlar valencià i els seus elements identificadors i genuïns, com a condició indispensable i determinant per a una acceptació general del valencià en tots els àmbits i per a un ús públic regular i normalitzat. 

El lingüiste de Silla avança pel camí d’un model de llengua reconeixible i assimilable per a tots els valencianoparlants, i no sols per a una minoria especialitzada i/o elitista. I defén l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a establir la normativa i per a prescriure i prioritzar paraules, expressions i formes en esta llengua en tot el territori valencià. 

Els Criteris fan el contrari i en compte de prestigiar les formes valencianes en els àmbits formals, excepte en alguns casos, preceptuen o prioritzen les del català oriental/barceloní, preferides pels seguidors del noucentisme català i per corrents elitistes i excloents. Exemples analitzats i criticats en El valencianisme lingüístic: els Criteris marginen els plurals hòmens, jóvens, ràvens, màrgens, normatius, que usem majoritàriament els valencians, i disposen usar homes, joves, raves, marges, que no diem; bandegen moltíssimes de les formes verbals, que usem, com vullc, vullga, en favor de vull, vulga, estranyes a la nostra parla; prioritzen els acabaments de la tercera conjugació com parteixen, agraeixen, impròpies de la variant valenciana, en detriment dels nostrats partixen, agraïxen.

Els Criteris releguen els demostratius simples este/a, eixe/a, ben correctes, normatius i amb base històrica, en benefici de aquest/a aqueix/a, formes alienes als usos majoritaris valencians des de fa segles; imposen absurdament la desaparició de l’adverbi ahí, ben integrat en la nostra parla, des de fa segles; disposen que no digam ni escrigam orde ni órdens, com a ‘manament o disposició de les coses’, com ho diem, sinó ordre i ordres, que no diem. I un altre absurd, des del punt de vista valencià, els Criteris auspiciats per la DGPLGM ordenen que s’utilitze el pronom us davant i darrere de verb acabat en vocal, “Us diré”, “Volem veure-us” (algun polític o funcionari valencià ho dirà així?), i oculten els usuals valencians “Vos diré”, “Volem vore-vos”. Tot ignorant i desqualificant les recomanacions més importants fetes per la institució normativa valenciana, AVL. La DGPLGM, en els Criteris i en totes les seues disposicions, s’alça en acadèmia alternativa de la llengua i propugna un model lingüístic subordinat al model català centraliste, propi dels anys huitanta, un valencià empobrit, amputat i ortopèdic, com si no existira l’acadèmia normativa valenciana, ni s’haguera demostrat ací el fracàs d’eixe model. Un patró lingüístic que és un llastre que opera contra la possibilitat d’un valencià normalitzat. De tot això parla El valencianisme lingüístic, un llibre crític i alhora didàctic, recomanable per a saber més de la nostra llengua i pujar-nos l’autoestima per la nostra parla. I una cosa positiva han tingut els Criteris de la DGPLGM:   impulsar a l’elaborar i publicar el llibre que ressenyem, una boníssima contribució per a conéixer-lo més.

SABIES QUE... MÉS CARACTERÍSTIQUES DELS RELATIUS

Repassem algunes característiques més dels relatius.

SABIES QUE... CARACTERÍSTIQUES DE L'ÚS DE LA PREPOSICIÓ I EL RELATIU (i II)

Repassem unes altres observacions relatives a l'ús de la preposició i el relatiu.

SABIES QUE... CARACTERÍSTIQUES DE L'ÚS DE LA PREPOSICIÓ I EL RELATIU

Repassem unes primeres observacions relatives a l'ús de la preposició i el relatiu.