Presentació del llibre Un mestre del valencianisme: Vicent Soler,
d’Abelard Saragossà Alba
Llibreria Fan set (Centre cultural l’Octubre)
27 de desembre de 2018
Editar llibres de valencianisme no és una tasca fàcil.
Bona vesprada! Sóc Carmen Hernando, l’editora del llibre que
hui presentem.
No és gens fàcil, com no ho és ser valencianista. Intuïsc que
mai ho ha sigut. Si ho haguera sigut no s’haurien escrit tants articles, tantes
reflexions ni tants llibres com s’han fet.
Des d’Àrbena, la idea li la devem a Joan Pellicer, sempre hem
cregut que cal fer coses pel valencià, per tot allò que estiga relacionat amb
la nostra llengua i amb la nostra cultura. Hem estat treballant molt
intensament per formar un equip de persones que de manera apassionada es
dedique a facilitar el coneixement del valencià i el sentiment valencianista.
També és veritat que el major esforç l’hem dedicat als manuals, als llibres per
a aprendre la llengua, però tampoc hem deixat de banda la traducció de
novel·les de Blasco Ibáñez, ens vam estrenar amb la novel·la de La barraca i després vam introduir
llibres de reflexió com Pren la paraula
de Josep Lacreu, El valencianisme
lingüístic d’Abelard Saragossà i, ara, Un
mestre del valencianisme: Vicent Soler.
Quan Abelard em va proposar l’edició d’este llibre i em va
enviar el manuscrit, de seguida vaig pensar que s’havia d’editar. És un llibre
important per a la reflexió, per al diàleg, per al consens.
Mireu, el valencianisme, des del meu parer, necessita de moltes
reflexions. No és fàcil, ho estem veient cada dia, no és fàcil que tots remem
en la mateixa direcció. Una anàlisi dels segles passats, una simple anàlisi ens
fa veure que hi ha hagut qui remava cap a un costat i qui remava cap a un
altre. I la barca és feble. No naveguem amb una galiassa, un gran galera de guerra, portem una barqueta, diria jo.
Una barqueta que necessita de molt bones remadores i de bons remadors, d’un bon
proer i d’un bon timoner. Després de llegir el manuscrit
vaig veure clarament que Vicent Soler era eixe bon timoner i que Abelard com a bon proer aprofundia en les instruccions de Vicent i guiava la barca
amb la força d’una galera. El llibre necessitava nàixer. I ací està, ací el
teniu.
Estic molt orgullosa de la tasca de les persones que
m’acompanyen hui en esta bancada de remers i que realment són les protagonistes.
Moltes gràcies a ells dos, a Vicent, a Abelard, a Josep, per
conduir l’acte, i a tots vosaltres per acompanyar-nos en esta presentació. Bon
any 2019, ple de llibres!
Carmen Hernando Hueso
Editorial Àrbena
