UN MESTRE DEL VALENCIANISME: VICENT SOLER I L’OFICI DE RAONAR

El llibre Un mestre del valencianisme: Vicent Soler, d’Abelard Saragossà, no és una biografia del professor, economiste i polític Vicent Soler i Marco, com el títol pareix indicar, sinó una radiografia del també dos vegades conseller de la Generalitat Valenciana, com va apuntar l’escriptor i acadèmic Josep Palomero en l’acte de presentació d’esta publicació, que tingué lloc en el Centre Octubre de València fa unes poques setmanes. Un llibre de caire assagístic que posa en valor el valencianisme, en tots els sentits, sense subordinacions ni dependències evitables i sense sectarismes paralitzants, que versa sobre un altre llibre, L’ofici de raonar (PUV, 2011), del mateix personatge públic que dona títol, en part, a este. Fet un tant insòlit, perquè, com diu Joan J. Senent en el pròleg del llibre que ressenyem, “No és habitual que un llibre verse sobre un altre, com és el cas”. Senent també assenyala que “El que ara es disposeu a llegir és un exemple de generositat i d’honradesa intel·lectual dirigides cap a una altra persona amb una trajectòria i filiació política distinta, però a qui l’autor reconeix com a membre de la seua família ideològica”.

Un mestre del valencianisme: Vicent Soler, basat en articles continguts en L’ofici de raonar, ha sigut editat per Àrbena, editorial amb una especial dedicació al valencianisme en llibres i en personatges nostrats. En la presentació, l’editora, Carmen Hernando, va manifestar que “Editar llibres de valencianisme no és una tasca fàcil”, però també que “sempre hem cregut que cal fer coses pel valencià, per tot allò que estiga relacionat amb la nostra llengua i amb la nostra cultura’, “el valencianisme, des del meu parer, necessita moltes reflexions”, “quan Abelard em va proposar l’edició d’este llibre i em va enviar el manuscrit, de seguida vaig pensar que s’havia d’editar. És un llibre important per a la reflexió, per al diàleg, per al consens”.

Tornant a paraules dites per Josep Palomero, l’autor d’El tatuatge dels apàtrides apunta: “Si bé Vicent Soler ha aconseguit en el seu llibre concretar i fer pedagogia amb les seues apreciacions sobre la realitat valenciana, Abelard Saragossà ha considerat tan modèlic el seu ideari que (...) amb un suport bibliogràfic imprescindible i bàsic, ha avaluat l’activitat intel·lectual i els ideals d’este socialiste valencià partidari d’un federalisme asimètric que en els seus escrits i en la seua actitud, tant en la política com en la vida, es guia per l’humanisme i pretén que el valencianisme siga un moviment inclusiu que augmente la cohesió de la societat valenciana”.

Un mestre del valencianisme: Vicent Soler és una reflexió o un conjunt de reflexions sobre el necessari valencianisme, que inclou la majoria dels temes tractats en L’ofici de raonar, entres altres, l’economia i la balança fiscal, la societat valenciana, l’Eix Mediterrani, el centralisme, el federalisme (simètric i asimètric), diversitat i uniformisme, l’Espanya plural i diversa, el valencià com a factor de cohesió, València i Catalunya: economia i inversions públiques, blaverisme i catalanisme (valencià), intel·lectuals i poble valencià, com anomenar el valencià, etc. Tot un programa inspirador i inductor d’un valencianisme amb voluntat de transversalitat, vàlid per a tots els valencians amb consciència de ser-ho, independentment de la ideologia que professen o llengua que tinguen com a usual.

L’autor d’Un mestre del valencianisme constata una clara asserció, compartida amb molts dels que hem llegit L’ofici de raonar: que es tracta d’uns textos que “són informatius, són reflexius, i també són formatius, ja que inciten a reflexionar. Els seus articles tenen vivor, i són molt comunicatius”. Per la meua part, com a autor d’estos comentaris, espere contribuir a incitar a llegir (o a rellegir) Un mestre del valencianisme: Vicent Soler i L’ofici de raonar, exemples d’argumentació i pedagogia del valencianisme. Potser s’eixamplarà i/o s’aprofundirà la visió de la nostra valencianitat.

Leo Giménez