La lletra vint-i-tres de l’alfabet és la ve doble. L’AVL diu que “s’usa en certes paraules procedents d’altres llengües” la qual cosa és el mateix que expressar que és un mitjà per a introduir mots d’altres idiomes en el nostre. Soc dels qui pensa que sols l’intercanvi de la diferència ens fa més tolerants i lliures, així que no em desagrada.
He de reconéixer que de menut la w em costava d’escriure. Però mai en neguí a fer-ho. Considere que l’entrada de nous vocables d’unes altres llengües també ens enriquix, encara que n’hi ha qui els rebutgen. Resulta molt fàcil tirar la culpa dels nostres problemes a tot el que vinga de fora Alguns i algunes no volen recordar que abans de veure persones immigrants hem sigut nosaltres emigrants.
El concepte menyspreatiu d’estranger ens fa reflexionar al voltant dels qui critiquen la diferència en les persones. En esta setmana de l’orgull, encara hi ha qui pensa que la celebració festiva d’una manera de ser resulta innecessària. Potser preferirien que els ciutadans i les ciutadanes agredits físicament o psíquicament no es manifestaren alegrement i mostraren durament les seues ferides. Llavors els dirien victimistes.
Hi ha moltes altres maneres de menysprear a l’altre. Tenim el cas del bullying o assetjament escolar del qual tant es parla. No es pensa que, abans d’arribar a situacions extremes, existixen xicotetes marginacions en els patis escolars. Molts pares i moltes mares no volen reconéixer que els seus fills i les seues filles són creadors de microdiscriminacions. Ho dic amb coneixement de causa.
A més del que s’ha dit, també el menyspreu al forà es viu a casa. Ací, a voltes, es veu estrangera a part de la nostra identitat. No cal anar lluny per a trobar-ho. Per exemple, en un procés selectiu d’una població valencianoparlant de l’Horta Nord es deia que “Las acreditaciones de dichos cursos, seminarios, etc. deberán estar en castellano o traducidas por la propia institución acreditante.” Com s’explica que un certificat escrit exclusivament en valencià no puga ser valorat? A vegades, ens omplim la boca de la paraula bilingüisme per a evitar que les dos llengües tinguen la mateixa consideració.
En definitiva, la ve doble és el millor símbol per a entendre que tots i totes, independentment dels nostres principis i procedència, som part d’un mateix tot, del nostre alfabet. No la mirem, doncs, pel fet que aprofite per a escriure paraules de fora sinó com a un element de la nostra llengua. En el món no hi ha persones estrangeres sinó éssers humans. No ho oblidem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada