dilluns, 8 d’abril del 2019

“El catalanisme té en compte el valencianisme?”

Pertany al capitolet 2.4 de l’assaig presentat la setmana passada, obra d’Abelard Saragossà, explícitament dedicat a “Un mestre del valencianisme: Vicent Soler”. Recordem: un diàleg interpartidari..., tan just i necessari...
De bell nou la crítica al “valencianisme unitarista” –que fomenta l’autodi d’aquelles 3x4 acadèmiques formes genuïnes– per al qual “totes les coses que venen de Catalunya són bones”. L’Abelard poua de l’article de Vicent Soler “Catalunya i València, sempre distants?”; on explicita “quatre errors en què el catalanisme ignora la societat valenciana”: 
1r) en la bandera, per aquella unilateritat del Parlament de Catalunya en definir la senyera com a compartida amb la resta de territoris de la Corona d’Aragó. “Sense prendre en consideració els afectes que podia tenir arreu, particularment entre els valencians, que ho patiren en carn viva”. En podem dir “efecte papallona”?
2n) pel que fa a l’Eix ferroviari Mediterani, ens torna a retreure la catalana petició que arribi fins a TGN, en lloc de coordinant-nos perquè “arribe fins a Alacant”. Més endavant, en l’anàlisi històrica específica retreu la “marginació del corredor”; que hauria de reconèixer “el flux de trànsit comercial País Valencià-Catalunya-Europa”, “el més intens de la península”. Reiteradament, sotmès al “més poderós” projecte alternatiu radial BCN-Madrid-Sevilla.
3r) la competència de BCN amb València per esdevenir, vet aquí, “el port de Madrid”. Cal “perfilar polítiques” envers els de Marsella, Génova, Livorno i Nàpols. Ens quantifica la diferència de distància des de Madrid: de 625 km fins a BCN, sobre 355 fins a la capital del nostre Segle d’Or literari.
4t) Les “actuacions egoistes del catalanisme” culminà en negar els 60 hm cúbics de transvasament de l’Ebre; per sota del cabal que l’afluent valencià, el riu Bergantes, n’aporta.  Tota una descoberta, val a dir.
Suma de quatre errors per a profit de l’anticatalanisme valencià. És així. Vicent Soler, llegit mercès la tria d’Abelard, estableix un principi ètic i un de polític en les nostres relacions, entre valencians i catalans: “Sense paternalismes, ni prepotències”. “D’igual a igual, com ha de ser”. Encara més discreció en els temes culturals i lingüístics –de cap manera “centrar la identitat dels valencians en la catalanitat”; fent èmfasi en els interessos econòmics comuns, “dels uns i els altres”. Maldant per al federalisme asimètric de l’Estat espanyol.

Fonxo Blanc Professor jubilat de l’Eugeni d’Ors, el 3 de vuit, divendres, 5 d'abril del 2019, p. 20.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La bondat de la gramática de Sanchis Guarner

Leo Giménez 18·07·22 | 04:00 Levante-EMV L’encert més notable de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) potser ha sigut la gran quantitat...