La mateixa editorial que ha publicat Pren la paraula, de Josep Lacreu (2017),
ha editat El valencianisme lingüístic, d’Abelard Saragossà (professor del
Departament de Filologia Catalana de la
Universitat de València, membre de l’Acadèmia Valenciana
de la Llengua i president de Taula de Filologia Valenciana). El llibre tracta un tema que hauria d’haver
sigut estudiat en molts escrits: què és el valencianisme lingüístic. Però la
realitat no és precisament eixa. De fet, si penseu en articles o llibres sobre
el tema probablement no en recordareu cap. La publicació s’acosta al tema des
de les dos perspectives necessàries: la lingüística (estudi de paraules, formes
i construccions) i la social.
La
part lingüística contribuïx a la formació del lectors. A més d’indicar quines
són les qüestions més importants que cal tractar en cada part de la teoria
lingüística (fonètica, ortografia, etc.), els lectors troben definits els
valors de les preprosicions per i per a, o per quines
raons estructurals davant de l’estació
és preferible a davant l’estació; o
per què les mateixes raons que recomanen diferenciar en i amb també aconsellen
que diferenciem en i a (com fan la major part dels
valencianoparlants).
Al
costat de l’aspecte dit (mostrar com es definix estructuralment el valor de les
paraules gramaticals), també trobareu com actuen sovint els manuals de
valencià: en quins errors incorren i quins efectes negatius tenen els errors en
els alumnes. De fet, el llibre inclou una anàlisi de Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat (2016).
Podríem dir que El valencianisme
lingüistic mostra com sol ensenyar-se el valencià i com s’hauria d’ensenyar.
Hi ha
un tercer aspecte important per a la formació dels lectors: descriure com ha
evolucionat el valencianisme al llarg del segle i quines són les
característiques dels dos models lingüístics que hi han hagut. L’enfocament
social també mostra la fonamentació ideològica de cada model. Sovint, parlem
sobre la llengua com si fóra una realitat en ella mateixa i, sobretot, com si
no fóra una creació dels parlants. Encara és més corrent parlar d’un model
lingüístic com si fóra tota la llengua (fora del model, només hi haurien
«corrupcions»). Això no obstant, tot model lingüístic és una creació que respon
a una ideologia amb unes característiques específiques, que transcendixen en el
model. El valencianisme lingüístic és
un llibre que es fonamenta en explicacions i argumentacions. Demana una lectura
reflexiva, i per això mateix és formatiu.
Després
de presentar en llibre en la llibreria Babel
de Castelló, la segona presentació serà dijous dia 21 de juny a les 7,30 en
el Museu de la Ciutat de València (plaça de l’Arquebisbe, 3; al costat de la
porta romànica de la Catedral, i enfront del palau arquebisbal). Parlaran Emili
Casanova (membre de l’AVL i director del Departament de Filologia Catalana de
la Universitat de València), Jordi Manent (autor del pròleg i subdirector de la
Revista de Catalunya), Àngel Calpe (AVL) i l’autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada