SABIES QUE... ELS VERBS (I)

Iniciem hui el repàs dels verbs.

Més que paraules, ressenya

Josep Lacreu és un reputat lingüista que des de la creació de  l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dirigix la Unitat de Recursos Lin-güisticotècnics d’esta institució. Amb voluntat de divulgar les novetats normatives de l’AVL, l’any 2016 va començar a publicar en Levante-EMV un blog titulat Pren la paraula; conjunt d’articles que es van editar amb eixe títol en esta mateixa editorial el 2017. Pel mateix procediment, acaba de traure Més que paraules que, a més de la introducció, conté 47 articles distribuïts en huit apartats:

• (i) Posant els fonaments (8)
• (ii) Nadant entre dos aigües (3)
• (iii) Algunes qüestions (especialment) controvertides (10)
• (iv) Arquetips i prejuís socials (i lingüístics) (5)
• (vi) Presumpció d’innocència (8)
• (vii) Vulgar seràs tu (4)
• (viii) La sublimació cultista (6)
• (ix) Estrangerismes que han botat el mur (3).

La finalitat principal d’estos articles, escrits per a tota classe de lectors, instructius i amens, és plantejar aquelles qüestions lingüístiques que en el valencià contemporani resulten vacil·lants, confuses o polèmiques. Moltes persones que han rebut formació acadèmica en valencià potser tenen el prejuí de considerar inamovibles els coneixements que han adquirit, i els sorprén que també siguen normatives altres paraules o construccions relacionades que, a més, solen ser les populars.
El propòsit de l’autor és divulgar, argumentar i ensenyar pacientment per què una determinada forma del valencià viu és tan correcta i acceptable, des del punt de vista de la gramàtica i el diccionari, com aquella altra que s’ha seleccionat com a preferent en la llengua pública i en l’àmbit institucional. Es dona el cas, precisament, que en alguns casos hi ha formes de la llengua pública que s’han implantat al marge dels parlants, els quals, en conseqüència, han acabat vacil·lant sobre la bondat i legitimitat d’algunes expressions que han rebut de les generacions precedents.
La resistència a acceptar canvis es basa en rutines adquirides, en actituds inamovibles i en sentiments essencialistes que, en el fons, no aprecien la llengua valencianocatalana com un conjunt de parles riques i di-verses, sinó que són persones temoroses que l’acceptació de la varietat faça perillar l’afinitat que consideren inamovible.
Els articles de Lacreu no tenen desperdici, ja que invita a la reflexió, planteja el dilema entre correcció i incorrecció, qüestiona barbarismes i complexos, analitza l’espai comunicatiu valencià, examina construccions i soluciona dubtes. Disfrutareu llegint-lo.

Josep Palomero

Diumenge, 27 de gener de 2019, el Periódico Mediterráneo (Quaderns, pàg. 8).

SABIES QUE... LES ABREVIACIONS (i III)

Acabem el repàs de les abreviacions.

UN MESTRE DEL VALENCIANISME: VICENT SOLER I L’OFICI DE RAONAR

El llibre Un mestre del valencianisme: Vicent Soler, d’Abelard Saragossà, no és una biografia del professor, economiste i polític Vicent Soler i Marco, com el títol pareix indicar, sinó una radiografia del també dos vegades conseller de la Generalitat Valenciana, com va apuntar l’escriptor i acadèmic Josep Palomero en l’acte de presentació d’esta publicació, que tingué lloc en el Centre Octubre de València fa unes poques setmanes. Un llibre de caire assagístic que posa en valor el valencianisme, en tots els sentits, sense subordinacions ni dependències evitables i sense sectarismes paralitzants, que versa sobre un altre llibre, L’ofici de raonar (PUV, 2011), del mateix personatge públic que dona títol, en part, a este. Fet un tant insòlit, perquè, com diu Joan J. Senent en el pròleg del llibre que ressenyem, “No és habitual que un llibre verse sobre un altre, com és el cas”. Senent també assenyala que “El que ara es disposeu a llegir és un exemple de generositat i d’honradesa intel·lectual dirigides cap a una altra persona amb una trajectòria i filiació política distinta, però a qui l’autor reconeix com a membre de la seua família ideològica”.

Un mestre del valencianisme: Vicent Soler, basat en articles continguts en L’ofici de raonar, ha sigut editat per Àrbena, editorial amb una especial dedicació al valencianisme en llibres i en personatges nostrats. En la presentació, l’editora, Carmen Hernando, va manifestar que “Editar llibres de valencianisme no és una tasca fàcil”, però també que “sempre hem cregut que cal fer coses pel valencià, per tot allò que estiga relacionat amb la nostra llengua i amb la nostra cultura’, “el valencianisme, des del meu parer, necessita moltes reflexions”, “quan Abelard em va proposar l’edició d’este llibre i em va enviar el manuscrit, de seguida vaig pensar que s’havia d’editar. És un llibre important per a la reflexió, per al diàleg, per al consens”.

Tornant a paraules dites per Josep Palomero, l’autor d’El tatuatge dels apàtrides apunta: “Si bé Vicent Soler ha aconseguit en el seu llibre concretar i fer pedagogia amb les seues apreciacions sobre la realitat valenciana, Abelard Saragossà ha considerat tan modèlic el seu ideari que (...) amb un suport bibliogràfic imprescindible i bàsic, ha avaluat l’activitat intel·lectual i els ideals d’este socialiste valencià partidari d’un federalisme asimètric que en els seus escrits i en la seua actitud, tant en la política com en la vida, es guia per l’humanisme i pretén que el valencianisme siga un moviment inclusiu que augmente la cohesió de la societat valenciana”.

Un mestre del valencianisme: Vicent Soler és una reflexió o un conjunt de reflexions sobre el necessari valencianisme, que inclou la majoria dels temes tractats en L’ofici de raonar, entres altres, l’economia i la balança fiscal, la societat valenciana, l’Eix Mediterrani, el centralisme, el federalisme (simètric i asimètric), diversitat i uniformisme, l’Espanya plural i diversa, el valencià com a factor de cohesió, València i Catalunya: economia i inversions públiques, blaverisme i catalanisme (valencià), intel·lectuals i poble valencià, com anomenar el valencià, etc. Tot un programa inspirador i inductor d’un valencianisme amb voluntat de transversalitat, vàlid per a tots els valencians amb consciència de ser-ho, independentment de la ideologia que professen o llengua que tinguen com a usual.

L’autor d’Un mestre del valencianisme constata una clara asserció, compartida amb molts dels que hem llegit L’ofici de raonar: que es tracta d’uns textos que “són informatius, són reflexius, i també són formatius, ja que inciten a reflexionar. Els seus articles tenen vivor, i són molt comunicatius”. Per la meua part, com a autor d’estos comentaris, espere contribuir a incitar a llegir (o a rellegir) Un mestre del valencianisme: Vicent Soler i L’ofici de raonar, exemples d’argumentació i pedagogia del valencianisme. Potser s’eixamplarà i/o s’aprofundirà la visió de la nostra valencianitat.

Leo Giménez

SABIES QUE... LES ABREVIACIONS (II)

Continuem el repàs de les abreviacions.

SABIES QUE... LES ABREVIACIONS (I)

Iniciem el repàs de les abreviacions.

SABIES QUE... ELS PRONOMS RELATIUS (i V)

Acaba amb este quadro el repàs als pronoms relatius.

SABIES QUE... ELS PRONOMS RELATIUS (IV)

Encara hi ha més coses a dir dels pronoms relatius. Ací en teniu més característiques.

SABIES QUE... ELS PRONOMS RELATIUS (III)

Ací teniu més característiques dels pronoms relatius.

SABIES QUE... ELS PRONOMS RELATIUS (II)

Continuem estudiant algunes de les característiques dels pronoms relatius.

SABIES QUE... ELS PRONOMS RELATIUS (I)

Iniciem l'any amb el tema dels pronoms relatius.